A Bm
Senzilla
F#m
com la vida,
D
quan els dies
A Bm F#m D
et van bé.
A Bm
Somia
F#m
que no esperes,
D
que no et queixes
A Bm F#m D
pel mal temps.
A Bm
Caus de cap, qui sap si mai
F#m D
t’haurà servit de res.
A Bm
Ple de cops, desorientat,
F#m D
que jo vull viure més.
Tranquila
com la vida,
quan els dies
et van bé.
Somia
que no esperes,
que no et queixes
pel mal temps.
Caus de cap, qui sap si mai
t’haurà servit de res.
Ple de cops, desorientat,
que jo vull viure més.
I no hi ha manera de fer-ho sempre bé.
dimarts, 15 d’octubre del 2013
dimecres, 2 d’octubre del 2013
JOAN DAUSÀ: ja no et brillen mai
LA fam#
Ja se que
no vas anar a estudiar anglès
LA fam#
Ja se que
vas anar a Londres amb ell
RE rem
I el dia
que tu i jo feiem anys
fam# sim
anaveu agafats de les mans per Greenparc
LA RE LA
i jo sol a casa
esperava la teva trucada
LA fam#
Ja se que
la mercè no existeix
LA fam#
Ja se que
els dijous sopes amb ell
RE rem
I que et
recull al parc a les nou
fam# sim
O sota
l’arc els dies que plou i et lleves
LA RE LA
I esmorzes
cansada i deixes al plat la torrada
LA dom#
Potser no és més que un detall pro esq els teus ulls ja no brillen mai
LA dom#
I des del
llit tanco el llum cansat del costum de sentir-me estrany
RE rem
I trenco
aquet silenci odiós per dir-te
fam# RE
Ja no
brillen mai
fam# RE
Ja no
brillen mai
fam# RE
Ja no
brillen mai
fam# RE
Ja no
brillen mai
No saps q
avui et vinc a buscar
Sorpresa
nem a un concert del serrat
No veig
que et faci gaire ilusio
Pro penso
q potser les cannçons t’animen
I canta
Lucia, i em giro i et veig adormida
Potser no és més que un detall... (x2)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)