Re La Do#
fam# La
L’olor a podrit de València em posa calent,
Re fam#
expulsat per l’arc de l’estació de tren.
fam# La
Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls,
Re fam#
l’última “xusta” banyada, rosella xafigada,
fam#
qui collons ha apagat la llum?
La
Carn de rodalia i AP7,
Re fam# fam#
set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig
La Re
com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
fam#
l’aguante i el tire cap amunt, ouyeah!!
fam# La
A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Re fam#
que m’ixia de la boca cada volta que l’obria. (bis)
Do# fam#
Quan isc a buscar l’alegria
Re La
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Do# fam#
Allí sent una melodia...
Re La
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.
(instrumental)
fam# La Re fam#
Re La Do#
fam# La
“Incar-me” un garrot i volar, descivilitzar-me,
Re
aprendre a estimar les tares, les turbulències,
fam#
descobrir-nos poc a poc les cadències
fam# La
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi,
Re fam#
contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.
fam# La
Esnifar la vida amb “turulo” compartit,
Re fam#
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
fam# La
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,
Re fam#
raconets ocults, cicatrius i tatuatges.
fam# La
Soltaves poesia en totes les mirades,
Re fam#
jo tenia les entranyes plenes de deixalles.
fam# La
A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Re fam#
que m’ixia de la boca cada volta que l’obria.
Quan isc a buscar l’alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.
Quan isc a buscar l’alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M’acoste allí quan mor el dia,
i tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus.
Adjunto la cançó perquè costa bastant quadrar la lletra amb els acords, sobretot a les estrofes.
