ANTÒNIA FONT: Vitamina Sol

En honor a Antònia Font, ara que es dissol, hem pensat de fer un petit recopilatori de les millors cançons que tenen. Començem per aquesta:

Re                                     Sol

Un dia que te sobren vitamines,

sim                                    La
sa casa i sa teulada tan intenses,

Sol                                       mim
l'al·lota s'entretén amb una planta

  La                                    Sol
i deixa sa terrassa com sa Terra.

Re                                     Sol
Canvies s'aigua de sa cadernera

sim                                    La
i bufes perquè volin ses clovelles
Sol                                       mim

i deixes que una verge primavera inundi

                        La                                              Sol
tots es metres cúbics que has pagat amb sa hipoteca.


Re            La               sim      fam#

T'estim, jo volia fer un reggae,

Sol                                                mim    La
t'estim, crec que això és més un vals,

Re            La                sm     fam#
redunden aquestes paraules

Sol                    La               sim       La
damunt tot lo que hem fornicat.


Re                                                 Sol
Les quatre i es carrer se posa en marxa,

sim                                                 La
s'estressen que fan tard les dependentes
Sol                                       mim

i baixes que tens hora a en Buades,

                                     La                              Sol
li diràs que en es costat el 3 i que a damunt es 4.


Re                                        Sol
I escures una cuina de tres dies

sim                                             La
i agranes passadissos de cent metres
Sol                                       mim

i gastes mil durets en es Caprabo

La                                    Sol
i deixes sa gelera més decenta.


Re             La              sim      fam#
T'estim, jo volia fer un reggae,

Sol                                              La
t'estim, crec que això és més un vals,
Re            La                sim    fam#

redunden aquestes paraules
Sol                         La         Re   La

damunt tot lo que hem fornicat.


Re                La            sim     fam#
T'estim, jo volia fer un reggae,

Sol                                              La
t'estim, crec que això és més un vals,

Re                    La                     sim    fam#

t'ho dic perquè no em vull fer el hippie

             Sol          La              Re   La
t'ho dic perquè ja tenc una edat.


Re               La             sim     fam#

T'estim, jo volia fer un reggae,

Sol                                              mim  La
t'estim, crec que això és més un vals,

Re               La             sim     fam#
redunden aquestes paraules

Sol                     La              Re
damunt tot lo que hem fornicat.

TXARANGO: Amagada primavera

 F C G

Havíem quedat a quarts de quatre a la plaça Felip Neri

F C G

on els carrers hi aboquen l'encanteri

F C G

asseguda a la font sota l'ombra dels arbres

F C G

ja m'esperaves amb un vestit de flors

F G C

que avui pels carrers de Barcelona

F G

he vist maldestres traficants

Am F G

canviar llibres per roses de tant en tant

C G F

Era Barcelona com com com

G C Em F G

mig primavera no floreix per tothom com com s'espera

C G F

Era Barcelona com com com

G C Em F G

mig primavera no floreix per tothom com com

Te'n vas de la ciutat m'ho han dit ja ho se

però abaixant el cap em dius avui fem com si res

i en un segon i dos i tres tot va parar tot va desfer-se

quan un petó sense permís va tallar la conversa

que avui pels carrers de Barcelona

he vist maldestres traficants canviar llibres per roses de tant en tant

Era Barcelona com com com

mig primavera no floreix per tothom com com s'espera

Era Barcelona com com com

mig primavera no floreix per tothom com com

C F C Am Dm G

Amagada primavera que t'ha portat gitana cada dona una flor

C F C Am Dm G

La ciutat que no t'espera dia a dia s'apaga, rosa a rosa mor

C F C Am Dm

Benvinguda i passatgera que t'ha portat gitana cada dona una

G

Flor

C F C Am Dm

Benvolguda viatgera que dus a la sang guerra que dus la

G

llança al cor

JOAN MIQUEL OLIVER: Final Feliç

(celleta al 1r traste)

D  Am  G  Bm
D  Am  G

D                     G D* Em              A
Ell va dir piscines,  ella trampolins.
D                    G D Em           A
Ell va dir planetes, ella va dir 'quins?'
D                                 G D  Em                         A
I quina pena es desencís,    que rotunda i que valent;
          Bm              Fm#            G                   D
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

D                     G D Em              A
Ell va dir quimonos, ella maniquís.
D                     G D Em        A
Ell va dir tigressa, ella colibrís.
D                                G D Em                           A
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
          Bm              Fm#            G                 LA
no va ser, precisament, no va ser un final feliç. 

la lalala...
D  Am   G   Bm
D  Am   G            (X2)

D                     G D Em              A
Ell va dir llimones, ella va dir groc.
D                 G D Em              A
Ell va dir pintura, ella va dir pot.
D                               G D Em                         A
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
          Bm              Fm#            G                 LA
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

              D                G D Em                         A
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
          Bm              Fm#            G                  A
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

la lalala...

Tots els Re que es trobin en aquesta posició es poden fer pinçant la corda greu al segon traste, fent una transició de Sol cap a mim.

TXARANGO: per art de màgia

F C Dm

No és tan fácil

Bb C F

deixar-se emportar pel vent quan

Bb C Dm

bufa fort com sentiments

Gm Dm

que han canviat per art de màgia

Bb C F

que han canviat per art de màgia

No és tan fàcil

deixar-se emportar pel vent quan

bufa fort com sentiments

que han canviat per art de màgia

que han canviat per art de màgia

F C Bb C F

Tot és diferent i ara el sol surt a ponent

C Bb C F

que han canviat per art de màgia les mentides són veritat

C Bb C Dm

quan les porta el vent i si ara el sol es pon al mar

Gm Dm Bb C F

buscaré cants de sirenes temptaré a la gravetat

Vola molt amunt se m'emporta un sentiment

que ha canviat per art de màgia les mentides són veritat

quan les porta el vent i si ara el sol es pon al mar

buscaré cants de sirenes fins que el sol torni a escalfar

No és tan fàcil

deixar-se emportar pel vent quan

bufa fort com sentiments

que han canviat per art de màgia

que han canviat per art de màgia

BREMEN: Illa

celleta al 2n traste

(1)
C
Si ho sabessis em diries
Ammaj7*
què faries terra endins,
F11*
Però no trobes la paraula,
C                                  (G)
jo no hi trobo cap sentit.

C
Si comptessis cada hora
Ammaj7
del meu món peninsular,
F11
veuries que el mar no compta
C                       G
quan navegues per despit.

(2)
Am    Em                    F
No saps que tot s'esborra?
Am      Em                        F
O ho saps però no tens son?
am     Em                   F
Segueix-me si pots córrer
C                     E/G*               E/F*                 Do
però no diguis que fa massa temps que sento por.

(1)
Pensaràs que pots ser lliure,
pensaràs que pots ser clar
quan et quedi bé el somriure
i no sàpigues comptar.

Dels racons més silenciosos,
n'ha sortit un crit massa alt
i és per això que hi van els gossos,
per això no hi arribo mai.

F                                           C                      G
I ara em dona voltes aquest cap que ja no dorm
F                                          C                          G
i sembla una broma però trec forces qui sap d'on.
F                                            C                        G
I ara que ella em mira jo puc dir-te que és veritat,
C                      E/G             E/F
que a vegades passa i gira i torna a començar.

(2)
No saps que tot s'esborra?
O ho saps però no tens son?
Segueix-me si pots córrer
però no diguis que fa massa temps que sento por.

(2)
No saps que tot s'esborra?
O ho saps però no tens son?
La vida amb comptagotes...



ACORDS ESPECIALS

-Al principi, els acords lam amb sèptima (Ammaj7) i Fa amb onzena (F11) són només per mantenir un sol a l'última corda i jo els faig així respectivament: [002213] i [103213] fent servir el dit gros per la primera corda.

-En els acors Sol i Fa sobre mi (E/G i E/F) la idea és la mateixa però en lloc de sol fent sonar el mi: [320030] i [133210]

OQUES GRASSES- El Padrí

Cm                                     Fm                        Cm
Un home trajat, olor a colònia i pentinat.
Cm                                            C7          Fm
Inquiet al meu costat, espera pacientment el torn.
 Ab                                                       Cm
La seva empresa haurà pensat que fent-lo fora haurà guanyat.
 Ab                                  G7          Cm
I és un pobre home, presentable i aturat.

Els meus amics estudiaven mentre que jo instal·lava pisos.
Faltava pintar la façana i al final s’han quedat grisos.
Una psicòloga omplint palets, de llonganisses i de fuets.
Economistes mirant com poder fer cèntims amb l’aire dels pets.

Families amb tres cases ara dormen fent bivac .
Els fills que veien un futur no saben el que els hi ha passat.
Que el món s’ensorra, perquè el sistema
afavoreix els grans quan s’afebleixen els petits.

I ens quedarem assentats on puguem creuant els dits.
Tenim amor i bones intencions però no n’hi ha prou.
Apretarem el cinturó, perquè no ho podem tenir tot.
Esperarem a que ens doneu la solució.

Qui és el que porta aquest banc, que no en té mai suficient?
Qui és el que està somrient mentre la gent viu sobre el fang?
Que surti a parlar, perquè aqui baix estem contents.
Ab                     G7                    Cm        Ab            G7                  Cm
I ens falten els diners que tu encens, i ens falten els diners que tu ens prens.

OBRINT PAS: La vida sense tu

lam             mim          FA
La vida és un matí de cada dia
            SOL              lam
quan et passava a recollir
                    mim             FA
una caputxa negra, texans amples
      SOL          lam
un mural descolorit.


La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançò d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

                           FA            DO
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
           SOL                  lam
cridar al vent, sentir-nos lliures
                     FA              DO
la vida és desitjar tornar a nàixer
               SOL                  lam
córrer tot sol, sentir-te créixer
                   FA                  DO
la vida és el fred tallant les cares
           SOL                          lam
i una llàgrima incendiant les galtes
                  FA                 DO
la vida és entendre que he d'aprendre
                  SOL
aprendre a viure
                   lam
la vida sense tu.

lam  mim  FA  SOL

La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits.

La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la façana
foc i metralla a les nostres mans.

La vida és agafar el primer tranvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats.

La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.


La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.