dimecres, 11 de desembre del 2013

ANTÒNIA FONT: Focs artificials

La                       Re          La
Ses muntanyes, es hotels, 
                Re

una campana,
    La                     Re  
ja sé s´olor que fa s´ametller. 
           La                 Re           La

Ses retxes d´un avió en el cel, 
                  Re

ennigulades,
La                   Re 
no vull saber res des hiverns. 

     fam#         Mi                sim           Re    Mi
I sa fam me va fer desenvolupar s´estimar-te 

        fam#           Mi              sim
cada cas des teu vici més animal,

               Re   Mi 
més salvatge. 



Ses muntanyes, es hotels, 
una campana, 
ja sé s´olor que fa s´ametller. 
Ses retxes d´un avió en el cel, 
ennigulades, 
no vull saber res des hiverns. 

I la mar que controla es meu travelar 
m´acompanya. 
I sa sal que me cura i que me fa mal 
és de nacre.


fam#       Mi         La   Re

M´he confitat ses mans 
             fam#      Mi            Re           
per si és vera que t´he d´esperar; 
fam#        Mi         La  Re

he cremat es alcohols 
                fam#        Mi
i m´he engatat de lletugues 
  Re

i líquens i flors.
He superat sa son 
i he pogut arrebossar-me d´arròs, 
t´he fet es berenar 
amb campanes i molsa 
i focs artificials. 


A partir d'aquí es torna a fer la primera estrofa i tota la tornada abans d'acabar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada