divendres, 13 de setembre del 2013

ELS AMICS DE LES ARTS: Miracles

Re        sim     Sol    fa#m    
Jo que era feliç vivint instal·lat
      SOL           RE  SOL          LA
en l'eterna improvisació: de low costs
                    mi                          LA        SOL               RE     LA
divendres de cine, va-fotem-algus i menús degustació.
RE                   sim      SOL   fa#m
Ja em vaig ensumar que tot aquell silenci
                 SOL                  LA SOL
era el preludi d'una gran declaració
            LA                   mi                LA                      
vas parar la tele, et vas girar, vas somriure i vas dir
 FA#                                                                           sim
"Joan, a això nostre li manquen emocions".

     sim
a) I quan ets dona hi ha un moment

que de dins sents una crida
            LA                                          LA7
i no saps per què però tens un gran desig
                        SOL          FA#                        sim      LA
tan gran com la vida, i prens una decisió.

a) I a tu potser et va semblar
que marcava un pas de funky
però era un moviment d'espatlla,
gentilesa d'un calfred farcit de pànic.
Ho reconec: nena, vaig tenir por.

            RE                   SOL
b) Carinyo no soc en Perry Mason
RE                               FA#
però fa dies que he detectat
SOL                            RE
un immens desig de ser mare
FA#                             sim
i creu-me que no estic preparat,
            FA#                 sim
he dit que no estic preparat.

a) Nou mesos després va arribar la Maria
i ves per on de sobte ara se’ns feia molt curt el dia
i molt llarga la nit.
Ens vam autoimposar fer esport
i minimitzar dèries que tu i jo,
carinyo meu, no hem estat mai uns fora de sèrie
ni de cos ni d'esperit.

b) Carinyo no em demanis miracles
no soc home de Bitter Kas
en tenim un i ja en vols un altre
i a mi em cal anar a pas a pas.
He dit que em cal anar pas a pas a paaaas.

FA#
I fins aquí, au revoir senyors.
sim
Ara passem a una altra lliga
RE                                          FA#
de bolquers, escoles, Dalsy, de patir fora de mida.
SOL                                    sim                RE
D'alevins cada dissabte, de fer ok des de la grada
            SOL             LA           FA#
i de renunciar al que som per madurar a marxes forçades.

                             SOL
Però sempre queda un Peter Pan
                 RE
foten la guitza a dintre nostre
            FA#
atrinxerat en aquells temps
            SOL                 LA
sense preocupacions ni sostre.

                 SOL                                   RE
Però no patiu que no esteu sols
                 SOL                           LA
però no patiu que per a mirar d'alleugerir-ho, no patiu...
                                               LA                              SOL
Podreu anar fent de tant en tant un Guitar Hero...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada