dissabte, 14 de setembre del 2013

MANEL: el bròquil

   rem
No dic que tots els dies siguin de sol
                                                SIb                     LA

Tampoc dic que tots els divendres siguin de festa
rem

No t'exigeixo que tornis pregant-me perdó
                                      SIb                            LA

Si plores amb llàgrimes seques parlant-me d'ella
solm                              LA                            rem
Ai Ramon, quin mal em fas noi, quin mal em fa noi
                                    RE7

Que tornessis sense dir-me on 'naves'
solm                      LA                       rem

Ai Ramon, que se t'ha acabat el, el bròquil


                SIb               FA                 SOL      rem  
Ja sé que no sóc Sant Pere, però podríem parlar-ne, amor

                   SIb                 FA                        LA               rem
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor

                     SIb            FA                  SOL           rem
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que tu m'estimes a mi
                       SIb          FA                         

Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
               LA                                rem
I a més a més duus pintallavis al coll

Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser...
Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser...

No puc demanar que l'hivern em perdoni un roser
No puc esperar que una alzina em doni peres
No puc demanar eternitat a un ridícul mortal
Ni anar alimentant a les truges amb faves tendres
Ai Dolors no sé què et passa, no sé què et passa,
que ja no rius les meves gràcies.
Ai Ramon, ara ja no estàs per, per hòsties

Ja sé que no sóc Sant Pere, i és que no estic fet pas de cartró
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que avui el teu cor és meu
Millor que et guardis tot això
per aquesta fresca malcarada que t'embruta amb carmí

(tapant les cordes)

No te'n vagis, no te'n vagis,
mira nena, no t'espantis,
de dilluns a divendres tens el meu amor
deixa'm dissabte per anar a fer el pendó.

Au vinga nena,  no em castiguis més
i obre la porta que aquí fa molt de fred
jo només sóc un home penedit
au vinga nena deixa'm tornar al teu llit.

Ja sé que no sóc Sant Pere, però ara ho podríem parlar-ne, amor
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que a tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll

Ja sé que no sóc Sant Pere, però ara ho podríem parlar-ne, amor
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que a tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada